|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Sortint de Bellaguarda passem
aviat a terres del priorat on trobem aquest preciós
aljub, que havíem vist tantes vegades en
publicacions de pedra seca. L'anomenen "l'aljub
del gris", és al terme d'Ulldemolins. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Seguim
el guia... |
|
|
Primera balma. Les balmes - o baumes
- són generosos espais sota grans roques. Coves
naturals proveïdes, de vegades, d'un tancament frontal de
pedra seca. Són les balmes murades. Es van utilitzar,
com tota l'arquitectura rural, fins als anys cinquanta del segle
passat. S'hi podia viure de forma permanent. |
|
|
Som els habitants d'aquest
espai per uns moments. |
|
|
La balma torna a quedar
deserta. |
|
|
Aquest és "l'aljub
del mas del metge". |
|
|
Arribem a la gran balma
del coll dels monecs. Aquí hi vivien
ermitans i novicis, que es repartien les activitats
corresponents segons la màxima: ora et labora. |
|
|
Vista parcial dels espais
murats. La seva disposició diu que recorda una cara. |
|
|
Aquesta pedra era la base d'un molí d'oli |
|
|
El coll dels monecs no
s'ha escapat de robatoris. |
|
|
El guia explica com, des d'una
masia propera, venien a buscar pedra de la balma per bastir
les seves parets. |
|
|
Una altra balma que veiem
a distància |
|
L'orografia del terreny, ple de roques voluminoses,
ha facilitat la formació i aprofitament de
les balmes. |
|
|
Ruines d'un hostal, l'hostalet de la serra. Els hostals
van complir una funció important abans del transport mecanitzat,
en el món dels traginers. |
|
