|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Els nostres guies comencen explicant les característiques
d'aquestes barraques. Els dos són bons coneixedors
del tema. Ester Bargalló les ha catalogat, i s'encarrega
de la seva divulgació, com a construccions de pedra
seca del terme. Josep
Gironès és autor del llibre l'art de la
pedra seca a les comarques de Taragona. Aquesta barraca
és la B5, barraca de l'aiguader. Com totes
les altres, està en una ruta BTT. Totes venen amb
les coordenades GPS corresponents. Estan ben integrades a l'entorn,
del qual en sobresurten com una manifestació més
d'aquest apreciable paisatge mediterrani. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
És la B6, barraca dels Comuns de Pellicer. Té 4,30 m d'alçada
i, com les altres, té cocons i armaris a l'interior.
Els cocons són raconeres on es tenien frescos l'aigua
i el vi. És una de les barraques més belles
de les comarques de Tarragona. |
|
|
La B7, barraca doble.
Normalment, dues barraques juntes indiquen separació de
l'espai dedicat als animals. En aquest cas, la de l'esquerra
es va fer posteriorment, i té un gran armari a
l'interior. |
|
|
A la de la dreta hi vam veure aquesta
figura. És un drac que els Quatre de Sitges, deixen
com a senyal en totes les barraques que han visitat, i de les
quals prenen nota. Cal felicitar-los -i treure's el barret- per
aquesta labor. |
|
|
Les trones. Aquestes pedres
que envolten el tronc, el protegeixen de la sequera
i dels aiguats, així com de les ventades habituals a la
costa. Les trones són usuals en terres tarragonines. |
|
|
Marge entre dues finques. |
|
|
Un aixopluc en un extrem
del mateix marge. |
|
|
Aquí un munt de pedres. Aquesta
disposició ordenada, que de vegades ens fa suposar que
es tracta d'alguna cosa més que un munt, es
troba per tot Catalunya, allà on hi ha pedra sobrera. |
|
|
B8. Barraca de l'aufinac.
Té una coberta de lloses. |
|
|
B9. Barraca del Miquel Terna. Crida l'atenció aquesta
abertura rebaixada fins l'entrada, com en una capella. |
|
|
Una trona sense
el seu arbre. |
|
|
B4. Barraca en espiral.
L'exterior d'aquesta barraca s'ha fet en espiral, de manera
que es pot pujar fins dalt i treure la pedra que la
corona superiorment, per tal de deixar pas al fum. |
|
|
B11. Barraca del Jaume de la
cota. Armoniosa de línies i de gran volum, fa 4,10
de diàmetre per 3,9 m d'alçada, es considerada
el millor exemplar de terres tarragonines. Té quatre
cocons coronats amb arc, i l'entrada arcada a les dues bandes.
La coberta està ben protegida amb terra i herba. |
|
Vista posterior on s'observa la clau que tanca la
cúpula. |
|
