|
 |
|
|
|
|
|
|
|
El camí de sortida cap a la Serra de Llaberia.
A falta del guia previst, l'Esther Bargalló i el Martí
Rom, coneixedors de la zona, revisen l'itinerari que farem. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Passats els últims camps, vora el poble, entrem
en un terreny pedregós i ferèstec, fora del camí
que fem. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Arribem a la carena on veiem tota la serra de Llaberia. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Un grup continua cap a l'observatori, la Miranda, i altres
retornen al poble. El camí es veu arenat,
sembla arena posada artificialment. |
|
|
Sota el camí, la llera del riu. Ni rastre d'aigua. Pedra
seca, ben seca. La primera que ens fa reflexionar de manera diferent
a l'objectiu d'aquesta visita. |
|
|
Aquesta altra ja està posada per fer paret. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Tornem al poble. El terra es veu net i pavimentat
amb bones lloses de pedra d'Itàlia. Un fet singular és
que els habitants de Llaberia -els pocs que hi ha
durant l'any- s'autoabasteixen d'electricitat amb cel·les
fotovoltaiques. |
|
|
En Roger Boada ens mostra el Museu del Bast. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Aquest museu el va muntar l'Emili Boada, son pare, amb estris
i materials propis dels traginers i de la pagesia, que va
reunir amb entusiasme de col·leccionista. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Aquest museu s' inaugurà l'any 1964. |
|
|
Tanmateix, tot el poble és un museu. Aquestes rajoles
i altres detalls a les cases, li donen categoria
i sobrietat. |
|
|
A la sortida, el tast de vi del país. |
|
|
Després anem a veure l'església de Sant
Joan degollat. |
|
|
Aquesta església està encamisada amb
parets i coberta amb una sobreteulada. És
un cas ben curiós, d'acord amb l'excel·lent manteniment
de tot el poble. Es diria que som en algun
indret de més enllà dels Pirineus... |
|
|
Dues campanes impecables com tot el que es veu. |
|
|
I un jardí silvestre, prop de l'església. |
|
|
