|
 |
|
|
|
|
|
|
|
En aquesta part de les Garrigues són comuns
les balmes. Aquí una vista interior de la primera que
vam veure. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Les balmes acostumen a ser ben espaioses. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Encaix sobre pedra d'una porta de fusta desapareguda.
Aquesta porta tancava el pas de l'accés a la balma. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Un mas de tàpia que va pertanyer al músic
Emili Pujol. L'indret és assossegat i apte
per a la creació artística. |
|
|
Una sínia. No són rares en aquesta zona. Aquí,
tots s'esforcen en veure els catúfols caiguts al fons. |
|
|
La sínia retorna a la seva majestuosa solitud. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
Un pou de pedra al mig del camí. |
|
|
Això és l'estructura que
queda d'una altra sínia. Al costat, una gran bassa
rectangular, avui buida. En tot aquest territori, la pedra i
la tàpia alternen funcions. |
|
|
Escoltem l'explicació del Mateu Esquerda, des
de l'interior d'un antic forn de calç. |
|
|
Aquí, una de les entrades de la gran sitja que es troba
vora el castell de la Granadella i que pertanyia
al seu Senyor. La riquesa en gra d'aquest municipi ha
estat històricament important fins al punt de rebre'n
el nom. |
|
|
Una altra masia bastida parcialment amb tàpia. |
|
|
Les masies eren autosuficients en alimentació.
Això era el forn de pa. Totes tenien el seu forn. |
|
|
Els clàssics revoltons de guix entre bigues
i cabirons. |
|
|
Vista general del camp des del turó de les sitges. |
|
