El petit reportatge / La Pobla de Cérvoles
 

 
 
   
  Antoni Bundó,  el primer guia d'aquesta visita policultural, ens mostra l'església amb el retaule dedicat  a  Sant Jordi, que presideix l'altar a la nau major. No estem acostumats a contemplar art en majúscula  a  les nostres sortides. Per això ho agraïm sincerament.
 
 
 

 
   
  Després ens va mostrar l'antic molí convertit actualment en museu adjacent a les oficines de l'ajuntament. Un edifici fet en pedra, que va mantenir  la  seva activitat al llarg de cent anys. Com en altres casos, s'hi feia l'oli i el vi.
 
 
 

 
     
  Ja al camp, la Sara i el Joan ens porten a veure exemplars de pedra seca propers  al  poble.  Aquesta és una cabana sense façana, adossada al marge. Funcionava d'aixoplug i com a petit magatzem per a les eines i recer per al menjar, sense oblidar, suposem, les migdiades a l'estiu.
 
 
 

 
     
  Un aljub, com és usual en altres indrets de les Garrigues. Curiosament, la pedra  és  d'aparença granítica, diferent de la que veiem a la cabana adjacent.  
 
 
 

 
Cabana de volta ben caracteristica de les Garrigues. És pedra seca induscutible, amb la volta vista, els estreps i els elements de la porta fets d'una peça.  
 
 
 

 
Un estil similar de cabana, que té un rodet integrat a la paret i un ràfec de llosetes bastant ben conservat.  
 
 
 

 
     
  Aquí ja no hi vam arribar. Per tant, que serveixi de guia. Anant  cap  a  Cervià,  passades  les  dues  anteriors, la veurem a mà esquerra. Està feta entre les penyes que es veuen  a  la foto. És un exemple de cabana ben falcada, amb una gran estabilitat.  
 
 
 

 
Aquest és el seu interior.Amb una bona llargària sobre les roques. A més de fonda,  té  l'altura  suficient per a un altell,  on s`hi guardava palla i servia de dormitori a l'hivern.  Aquest  altell  dormitori és una solució que es veu en cabanes més altes. Les d'altura normal el tenen en un lateral arran de terra (vegeu la visita a Juncosa).  
 
 
 

 
     
  Després, els guies ens van portar a les cabanes de l'eral de vora el poble. Totes  del  mateix estil,  voluminoses i amb teulada d'una vessant.  
 
 
 

 
     
  Acabada la part d'arquitectura popular, ens van mostrar el celler Mas Blanch i Jové, de la seva propietat.  
 
 
 

 

Amb magnífiques botes de roure americà.
 
 
 

 
I una extraordinària pintura de Guinovart, que l'Andreu Salvadó està contemplant abans de ser obsequiats amb un tastet de bon vi i oli de la propietat.  
 
 
 

 

I per tancar el reportatge, aquest bon garriguenc que vam trobar estudiant geografia a la sortida del museu.
 
 
 
 
 

 ÍNDEX

 QUÈ FEM

 VISITES