PROJECTES
 I  NOTÍCIES

 
 
     

 
     
 
  • Entre les activitats que volem fer des de l'associació, n'hi  ha que comencen a rutllar (tema inventaris i exposicions locals...) .  
     
  • En tot cas, podem afegir les idees  i  sugerències que ens arribin.
     
  • Aquí recollirem notícies que puguin interessar.
     
  • De recuperacions i manteniment de patrimoni.
     
  • D'estudis d'aquest patrimoni.
     
  • De noves construccions.
     
  • I també d'agressions a l'arquitectura popular, fetes amb qualsevol
    excusa o, sovint, sense cap excusa, i que són motiu de repulsa.
     
 

   

P r o j e c t e s   o b e r t s
      
 

   
      
     
EXPOSICIONS LOCALS
A cada localitat  es  pot  fer  una  exposició  de  l'arquitectura popular que hi ha al terme. Això revaloritzaria el patrimoni als ulls dels propietaris, a més de promoure l'art d'aquestes construccions com a tema d'interès.
 
     
 
EXPOSICIONS ITINERANTS
D'elements representatius de la comarca.  El  material  de les exposicions locals seria la base per a les itinerants. Actualment (abril-2009) se'n fa una a la Ribera  del Sió, gràcies al grup Aladrell. N'informem a l'apartat d'exposicions.
     
     

 
R e c u p e r a c i o n s,  m a n t e n i m e n t
 i   n o u   p a t r i m o n i
      
           
           
 

 

MONT-ROIG (la Segarra): durant els Cursets d'Arquitectura Popular 2,3 i 4,  L'associació  s'ha  fet responsable de la reparació de la pleta. (2001-2003).
 

 
 
__________________________________

 
LES PALLARGUES:  Durant el 5è i 6è curset,  s'ha reparat  la volta de la cabana del pastor de la pleta, segons projecte de Ramon Ninot. (agost 2004-agost 2005).  

     

 

     

 Això de les pletes continuarà!
  

 
___________________________________
 
 
PONTS: La recuperació d'ermites és un fet que es dona bastant. Suposem que és degut a la significació popular d'aquestes construccions. Per això, la iniciativa és, sovint, particular. Per exemple, l'Associació d'Amics de Sant Pere, de Ponts, els caps de setmana, s'atansen a l'esglèsia romànica d'aquesta advocació. És una col·legiata aixecada el segle XII que fou priorat. Ja fa uns anys que  es  van encarregar d'aquesta reconstrucció. Ara, ells mateixos, han refet els marges de la  zona. (març-2004).

 ___________________________________

El PLA DE SANTA MARIA:  L'alcaldesa d'aquesta localitat, Maria Teresa Canela, ha fet fer una barraca al mig de la rotonda que es troba surtint de la població. L'han aixecada Jaume Rovira  i  Lluís Canela. (gener-2003). L'exemple s'ha vist en altres llocs, i entenem que és un homentage a la pagesia d'abans. Hi  ha, però, qui protesta el fet. Vegeu  l'article "Les barraques de vinya a les rotondes de les carreteres", de l'Albert Fàbrega, a la revista Pedra Seca, num. 11, on diu que no s'han de traure les construccions del seu espai natural. Amb tot, sembla que el cas es repeteix en altres indrets. Aquetes són fetes de nou.
 

__________________________________________
 
 
 
MONT-ROIG DEL CAMP: aquí vam trobar aquesta barraca, recent aixecada  per  la Brigada de la Fatarella, una empresa que es dedica, entre altres activitats, a  fer obres amb pedra.  Es troba a la rotonda d'entrada de la població. És un altre exemple. (març-2006).

 

                          
__________________________________________
 

 
AGRAMUNT: L'ajuntament ha fet un bon treball de manteniment dels  murs  al llarg d'un segment del riu Sió. Tot i que la reparació és rutinària, el fet ens és important per haver-ho presentat al 4rt concurs.  El conjunt és de principis del segle passat. (agost-2004).
     

 
 

 
     

   pedra ciclòpea   
  

 mur esgraonat
 
__________________________________________
 

REPARACIONS, DIVULGACIÓ, INVENTARIS, TREBALLS DE RECERCA...
   
L'ajuntament  de  Torrebesses  ha  organitzat  el 1r concurs fotogràfic  de  la pedra seca,  com  a  inici representatiu  del  projecte  d'un  centre dedicat  a l'estudi, interpretació  i  catalogació de tot tipus de construccions de pedra seca. Una labor admirable. (abril-2009).

   

Ramon Queralt  ha fet un llibre definitiu sobre les cabanes de volta de les  Borges Blanques. Hi ha col·laborat  Oriol  Cornudella en la fotografia. El volum va subtitulat  paisatges, fets i gent.  És el testimoni humanitzat d'un país. (març-2009).
   
Promoguda per la fundació Santa Teresa - Ventall, al Vendrell, s'ha organitzat,   la  casa  d'oficis "Millorem territori, millorem inserció", que ha realitzat un curs de reparació en pedra seca,  formant en aquest ofici vuit joves amb  risc  d'exclusió  social.  El responsable de l'activitat, Josep Maria Canals, és de les persones que justifiquen la nostra associació (març-2009).

   

L'ajuntament deTàrrega, a través de la regiduria d'Urbanisme, ha fet pública la intenció d'atorgar subvencions de fins  a  3000 €  per restaurar les diverses  construccions  rurals de pedra  i  tàpia.
La notícia ens anima a confiar en la preservació
del patrimoni. rural. (febrer-2009).
   
El  col·lectiu Aladrell, que aplega jovent de la Ribera del Sió, ha començat amb fermesa diverses activitats de recerca i divulgació cultural a la zona. La iniciativa basada en l'estima a la terra i en la idea d'avançar des del respecte i coneixement del propi territori, ha endegat projectes com l'inventari i recuperació de construccions de pedra seca (octubre-2008).

   
Joan Gost, amb molt d'interès per les barraques de pedra seca del Penedès,
ha fet  un bloc amb fotos de les seves
troballes,  prop de Sant Sadurní:  
pedrasecajoangost.blogspot.com
Felicitats  per  la  idea!  (abril-2008).
   
El  Consell  Comarcal  de  les Garrigues,  la Diputació i l'empressa  d'autopistes  ACESA,  promouen  una  ruta turística  per  cabanes de  les  Borges,  Vinaixa,  l'Albi i Castelldans. Les 9 cabanes inicials  i  els camins d'accés s'adequaran a les visites turístiques que es podran servir de dispositius GPS. (agost-2007).
     
L'AMPA de l'IES Josep Lladonosa de Lleida, amb col·laboració  amb  l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya)  ha organitzat una excursió de l'alumnat a visitar les balmes i cabanes del terme de Juncosa de les Garrigues (nov.de 2006).
   
Al Soleràs,  l'Associació Juvenil la Rabassada,  sota la coordinació  del  nostre  soci  Facund  Pinyol, i amb la col·laboració de Vicent Cantera,  ha  muntat un camp de  treball que  ha  planificat  i  realitzat una ruta de 10 km, on  es  pot  visitar  una  vintena  de construccions: cabanes de volta, balmes, aljubs... (juli-agost-2006).

     

Ester  Bargalló  i  Martí  Rom,  a  Mont-roig del Camp, han inventariat de manera exemplar  el  seu llegat  de  barraques de pedra seca. Vegeu la visita que hi vam fer. (maig-2006).
Finalment han publicat el llibre (maig-2007) amb el catàleg de totes les barraques del terme, que han resultat ser 107!
Aquest nombre encara va augmentant...
     

El  Col·lectiu  Cultural  COCUPOMO,  de  Pont  de Molins,  a  l'alt  Empordà,  s'ha  proposat  catalogar i conservar  tot  el  seu  patrimoni  en  pedra  seca.     (maig-2006). 
   

Els membres de la Fundació Jordi Cases Llebot, ja fa anys que inventarien  el patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic dels municipis de la Segarra, amb un apartat dedicat a l'arquitectura popular. Fins ara s'han publicat els de Torà, Sanaüja, Ivorra i Estaràs. I s'estan fent els de Guissona i Massoteres. La seva web, www.fundaciocasesllebot.org (abril-2006). La foto és d'un forn de guix de Sanahuja.
     
El Col·legi d'Arquitectes i el Departament d'Agricultura (DARP), han inventariat 141 barraques, marges i pous
de gel dels 12 municipis del Montsià.  Aquest  inventari formarà part del futur catàleg del paisatge  de  les terres
de l'Ebre (2005-2006).
   
Carme Diví  i  Miquel Marina han fet els inventaris d'Estaràs i de Massoteres. D'aquest material  se'n prepara una exposició (2005-2006). Finalment la Fundació Jordi Cases Llebot amb l'ajuntament de Massoteres han publicat l'inventari de Massoteres de Carme Diví amb fotos d'Arnau Arfèlis  (maig-2008).
   
Glòria Colom i Mireia Vendrell  han fet sengles treballs de recerca sobre els aspectes cietífic i humà, dels forns de guix i de ciment que es troben al municipi de Ribera d'Ondara (la Segarra). (curs 2002-2003).
Forn de ciment a Sant Antolí.

 
     
Joan Marcè, l'ha fet sobre les cabanes dels termes
de la conca mitjana de l'Ondara. Aquesta es troba
a Montmaneu. (curs 2005-2006).
     
Anna Castany,   l'ha  fet  sobre  els  pous  de  gel
de  Solsona,  Guissona  i  Cervera,  en  les  seves
diverses característiques. (curs 2005-2006).
Una imatge del pou de Solsona.

     

Clara Villaró,  l'ha fet sobre l'Espai d'Interès Natural
del Llobregós, amb referència als elements naturals i construïts, que es troben  a   les  1000 ha  d'aquesta zona repartida per tres municipis.  Li agradaria veure que això comportés una  millora  en  la  pagesia  i  el turisme. (curs 2005-2006). Masia Codina.
     
Per altra banda, Jordi Querol s'ha encarregat, per part del Museu Comarcal de Cervera, de fer l'inventari d'arquitectura popular de la vall d'Ondara.  Es  preveu completar-lo en 2 anys. Cabana del mas Bordell. (octubre-2005).


     
     

 
A g r e s s i o n s    a    l' A r q u i t e c t u r a    P o p u l a r
      
           
           
                    
     

TORRES DE SEGRE: Hem sentit que, amb motiu de la concentració parcel·lària, s'ha arrasat tot el terme.  Això s'ha d'evitar.  No hi ha cap necessitat d'eliminar-ho tot,  ja que algunes construccions poden ser d'utilitat. (novembre-2000). Creiem que concentrar  les  propietats  no  ha  de suposar  arrasar  els  camps.
 

Sembla que la cosa no té remei.  Sembla que  hi  ha gent que quan té l'ocasió  de  fer una bestiesa s'afanya a consumar-la de la millor manera que el seu magí li permet. Ara són les zones  de  secà dels pobles  de  PREIXENS  i  PREIXANA, que han quedat plans com passats per una llima. No solament les construccions, sinó turons i tot allò que aixecava un pam de terra. Ras com un full de paper. Què maco, oi? A AGRAMUNT hi ha una zona que diu que ja es pot anar preparant pel pas de la piconadora. Què quedarà d'aquest país?
     
             
             
     

CERVERA: Amb les obres de l'autovia s'está completant la liquidació d'uns marges a prop de la població.  L'eliminació irresponsable del patrimoni continua sense treva. Perquè?  Fins quan? (novembre-2000). Aquest és un exemple que hem vist de prop,  però quants n'hi ha hagut -i n'hi haurà- en altres indrets que no sabem?
     
             
             
     

CANAL SEGARRA-GARRIGUES: Un bell projecte que, tot i les bones intencions, pot desfigurar molts indrets. Els marges parcialment enderrocats per necessitats de les obres, es refaran (si el propietari ho demana...), no amb pedra, sinó amb ciment. Amb això devaluem el territori pel qual anem passant. Com sempre,  l'excusa  és  la  maleïda qüestió econòmica. No ens poden fer creure que la rendibilitat d'unes terres de cultiu depengui d'aquesta mesura. I l'aspecte de reparació tercermundista quedarà com  a  testimoni de la nostra manera de fer. També com sempre, trobaríem llocs on això no es permetria de cap manera. Per exemple, a les illes. (Agost de 2006).
     
             
             
     

CABANES PINTADES: Es veuen passant per la carretera, entre la Sentiu i Artesa, segons uns, o entre Cubells  i  Organyà, segons uns altres.  Un misteriós grup anomenat  "les mans 7 cases"  es va responsabilitzar del fet, tot dient que la pintura  és  inocua, etc.etc..  Ho  sentim moltíssim, però no ens agrada de cap manera. Si volen dedicar el seu temps  a  l'arquitectura rural, tenim les portes obertes  a  una col·laboració seriosa de revaluació d'aquestes  i  altres construccions que necessiten reparació. (juny 2007).
     
             
             
     

 
 ÍNDEX

 

 ÍNDEX