|
|
|
|
|
- Els cursets es van iniciar
per l'interès que el tema de l'arquitectura popular
havia demostrat entre els assistents a les trobades d'artistes
a les Pallargues.
- Això demanava desenvolupar
i aprofundir alguns temes en un marc idoni,
que, en principi, va situar-se a diverses
localitats de la Segarra i l'Urgell.
- També per posar en
pràctica les idees que s'havien expressat en aquestes
trobades, que reclamaven actuacions urgents sobre algunes
construccions.
- Aquests cursets es fan a primers
d'agost, i els seus continguts es recullen a
les publicacions
corresponents.
- Quan les tinguem enllestides
hi posarem les conclusions de cada curset.
|
|
|
|
Any 2008
9è curset |
 |
|
|
- Ens poden adonar com el
concepte actual de sostenibiltat és proper a les maneres
que la pagesia tradicional conserva, sota la
irrupció prepotent
de les tecnologies, amb la idea de modernitat.
Les crisis actuals, el canvi climàtic, ens fan mirar enrere...
En el camp de la construcció hi ha solucions que
suposen menys consum d'energia i que permeten, entre
altres, la recuperació de materials. És un projecte
minoritari però que cal conèixer millor perquè
pugui ser aplicat.
- Cervera, Tarroja, Preixens,
Baldomà, els Plans de Sió i Tàrrega.
- 4 al 8 d'agost. Programa
detallat.
- Taula rodona: La sostenibilitat, és un tema
de moda o una necessitat?
Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2007
8è curset |
 |
|
|
|
|
|
Actualment, les immobiliàries comencen a mirar
cap a les comarques de l'interior. A partir
de l'experiència que hem sofert al litoral
i la muntanya,
ens plantegem quins models de creixement,
favorables per al territori,
hem de defensar, des del punt de vista de la seva
unitat paisatgística.
Cervera, Hostafrancs, Biosca, Ibars-Vilasana, Els Plans de Sió
i Tàrrega.
30 de juliol al 3 d'agost. Programa
detallat.
Taula rodona: Cal una protecció
per a l'espai rural?
Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2006
7è curset |
 |
|
|
|
|
|
La relació entre la pagesia tradicional i el turisme rural
ha portat a concebre aquest curset, tot volent subratllar el
paper de l'arquitectura tradicional com
a factor que remarca una identitat.
Cervera, Gra, Montargull, La floresta, Els Plans de Sió
i Tàrrega.
31 de juliol al 4 d'agost de 2006. Programa
detallat.
Taula rodona: Com equilibrar
els diferents usos del camp
Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2005
6è curset |
 |
|
|
|
|
|
Aquest any es va dedicar a les construccions
de tàpia, o terra, que encara
es veuen al sud de les comarques occidentals. A més de
subratllar el seu parentiu amb les que es poden identificar
com a tals a les restes de poblats ibèrics, constatem
una característica de l'arquitectura popular consistent
a
emprar els materials que es troben a l'abast a cada lloc.
Cervera, Sant Martí de Maldà, Bellpiug, Els Plans
deSió, Verdú, Tàrrega.
1-5 d'agost de 2005. Programa
detallat. Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2004
5è curset |
 |
|
|
|
|
|
- Dins l'arquitectura popular, la religiositat
incideix en una extensa sèrie
d'elements molt lligats a la societat, generalement
rural, on es trobaven,
i que es reflectien en aplecs, goigs, rogatives...
I encara aparicions, etc.
Tot aquest llegat comprèn des de l'arquitectura
romànica més senzilla,
d'ermites i oratoris, fins a grans santuaris.
Altres elements representatius
són, per exemple, les creus de terme, que
es trobaven als encreuaments
de camins, o els cementiris, amb les cèlebres esteles
discoïdals. Els signes
religiosos formen un món indissociable de
gran part de l'arquitectura de
tots els temps.
Cervera, Cubells, Els Plans de Sió, Ponts, Sanaüja
i Tàrrega, 2-6 d'agost
de 2004. Programa detallat. Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2003
4t curset |
 |
|
|
|
|
|
- En aquest curset es tractà
de l'arquitectura i dels costums relacionats amb
l'us de l'aigua a les poblacions. Les seves aplicacions
i reglamentacions
dins del món agrícola i ramader: fonts,
abeuradors, safareigs, pous de gel, canals, sèquies...
Poblacions que l'acolliren: Cervera, Montroig, Guissona,
Artesa de Segre,
les Pallargues, Agramunt i Tàrrega.
Programa detallat
Es continuà la reparació de la pleta de Montroig.
Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2002
3r curset |
|
|
|
|
|
|
- El tercer curset, agost
de 2002, fou dedicat a l'arquitectura
lligada als
oficis en l'etapa pre-industrial. Elaboració dels béns
bàsics: farina, oli, i ví,
i com es controlava l'aigua.
Les poblacions, Cervera, Torà, Sant Ramon, Puigverd
i Tàrrega.
Programa detallat.
Es continuà treballant a la pleta de Montroig. Conclusions
del curset.
|
|
|
|
Any 2001
2n curset |
|
|
|
|
|
|
- Al segon curset, l'agost
de 2001, se centrà l'atenció sobre
la casa com
a element definidor de l'urbanisme, i la masia com a model
d'implantació
i de domini de l'home al territori. També
es parlà de les carrerades i els
hostals, elements lligats als desplaçaments dins
un mateix territori. Es va
fer a Cervera, Torà, Agramunt, Sant Martí de Maldà
i Tàrrega.
Programa detallat. Es
va iniciar la reparació de la pleta de Montroig.
Conclusions del curset.
|
|
|
|
Any 2000
1r curset |
|
|
|
|
|
|
-
- L'agost del 2000 vam fer el
primer curset d'arquitectura popular. Va tenir
lloc a les poblacions de Cervera, Guissona, Torà, les
Pallargues i Tàrrega.
Es va fer explicacions teòriques, pràctiques i
visites guiades. A les classes
teòriques es va fer la introducció a l'arquitectura
popular, especialment de
les cabanes i barraques. Es va reparar un cabana de volta.
Programa detallat. Conclusions del curset.
|
|
|
|
|
|