1. La cura amb què els nostres avantpassats curosament guardaven i es transmetien béns mobles entre generacions (roba, escalfadors, candelers, mulassa, refrescador, torradora de roba) ens hauria de fer canviar els hàbits malversadors que els recursos de la tecnologia moderna sembla facilitar-nos. No oblidem que en 50 anys la tecnologia (ferrocarril, electricitat, gas, telèfon, automòbil) va fer avançar la societat més que en els 500 anys anteriors.

2. Una arquitectura sostenible s'hauria d'entendre com el conjunt de polítiques econòmiques destinades a preservar la biodiversitat i evitar la degradació de la biosfera., tenint en compte que el 99,5 % de la vida de la humanitat pertany al paleolític.

3. Sortosament cada vegada sorgeixen més experiències individuals de rehabilitació o construcció de cases bioclimàticament equilibrades que treballen amb materials com vidre i fusta, fang, morter de calç, i aïllants com la llana o les bales de palla premsada, per als que anàlisis recents han demostrat l'alt grau d'aïllament, transpiració i resistència al foc.

4. L'arquitectura sostenible està lligada a la cultura de l'estalvi. Forma part de la manera de treballar de les cultures tradicionals i garanteix el coneixement del procés de producció i de tot el cicle de la natura. Aquest sistema de treball ens porta més a la col·lectivitat, amb l'ajuda mútua, l'intercanvi de productes o l'hospitalitat entre els veïns.

5. Davant de l'abús del malbaratament de les nostres societats actuals i de la manca d'estalvi, és obligat tornar la vista als referents preconsumistes per intentar trobar remei a una situació que sembla un camí impossible.

6. En un moment en què l'energia és un bé escàs i d'alt cost econòmic, cal utilitzar materials de baix cost per a la construcció. Per això cal un reciclatge dels tècnics i dels constructors.

7. Si la casa ve a ser com una segona pell dels qui hi habiten, cal també que els usuaris n'estiguin conscienciats. Són els protagonistes de l'espai que l'han d'adequar a les seves necessitats i han de conèixer el seu funcionament. Tots en més o menys grau hem de ser autoconstructors de la nostra casa.

8. Com més coneixements diversos tenim, més podem enriquir el nostre entorn. En el cas de la construcció, els coneixements de la natura afavoreixen tenir una casa més integrada, on aspectes com la il·luminació, la ubicació dels espais interiors, els aïllaments, estudis de bioconstrucció, de geobiologia, etc., poden fer que la casa sigui una part natural més del territori.

9. Els integrants del curset, i sobretot els més joves, han valorat molt positivament el treball manual que es fa a les pràctiques, amb la reparació d'elements -com cabanes, pletes i marges- i de coneixement de materials. Que les generacions nascudes dins la comoditat de serveis del món actual mostrin aquesta predilecció, suposa una important revalorització del treball físic i manual com a complement d'altres tipus de formació.

    Tàrrega, 8 d'agost de 2008