- Cal defensar els elements que qualifiquen el territori (flora, fauna i elements creats per la mà humana amb materials idonis del territori) i poder exercir el "dret al paisatge". El territori ha de comptabilitzar el treball del pagès juntament amb una natura rica en elements i fent seves les aportacions de la mà de l'home com: l'estudi del medi, l'excursionisme, les activitats artístiques, etc.

 - Es constata la necessitat d'inventariar i catalogar tots aquells béns del patrimoni rural tradicional (cabanes, marges, petes, basses, abeuradors, fonts, l'antiga xarxa viària, pots, hostals, etc.), que en alguns casos ens han arribat en un estat precari i d'urgent rehabilitació, especialment als municipis afectats pel canal Segarra-Garrigues.

 - La concentració parcel·lària crea uns problemes de canvi de fesomia del territori i, per tant, s'haurien de clarificar, dins l'àmbit administratiu, els criteris i les prioritats en la conservació del paisatge històric i actual.

 - S'ha de divulgar, tant a l'ensenyament com en altres àmbits, el coneixement d'aquest patrimoni per tal de sensibilitzar-nos en la conservació i recuperació d'aquest llegat comú. El patrimoni construït i, en concret, el rural ofereix un apropament molt didàctic per poder conèixer els espais reals de treball i vida de la societat.

 - Es pot comprovar la riquesa etnogràfica, de costums i tradicions, expressada a través d'aquest patrimoni arquitectònic popular.

 - Aquest patrimoni necessita una recerca arqueològica i documental que ens ampliï el coneixement dels seus fonaments. A cura, òbviament, de les administracions pertinents.

 - La convocatòria del Primer Premi per a la Conservació i Manteniment de les cabanes, pletes i marges ha servit perquè es promoguessin esforços privats en defensa d'aquest patrimoni. Som conscients de que aquest treball individual està condicionat per l'alt cost de la conservació i les limitacions que imposen les necessitats del treball pagès (tenint presents les coordenades de la vida econòmica i social moderna).

 -  La casa popular està perdent els seu ús tradicional i pateix intervencions que en desnaturalitzen l'estructura primigènia. Cal que els ajuntaments, especialment els petits, disposin d'informació i assessorament tècnic per evitar la pèrdua de les característiques de l'habitacle i de l'entorn.

 - La valoració dels elements de la vida al camp ens porta a reconèixer l'autèntica dimensió de l'ofici de pagès amenaçat per les aportacions d'una tecnologia que, tot i que millora les seves condicions de treball, l'allunya de les seves arrels. Això s'accentua més amb les conseqüències socials i econòmiques de la continuïtat a la casa i a l'explotació, que arriben a produir problemàtiques familiars i personals notables.

 - Existeix una forta preocupació pel fenomen de la implantació de noves grans indústries ramaderes, de caire multinacional, i les transformacions derivades d'aquest sistema econòmic a escala mundial, que desfà les estructures pageses tradicionals del país.  

    Aquestes conclusions reflecteixen els problemes dels territoris on s'ha desenvolupat el curset i, en concret, els de la futura zona reguívola del canal Segarra-Garrigues.

   Tàrrega, 10 d'agost de 2001